El portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, ha fet una glossa de les dades econòmiques positives de Catalunya aquest darrer any per rebatre el “relat fals que manté l’unionisme sobre els efectes negatius el procés independentista sobre l’economia catalana”. En una pregunta al president de la Generalitat sobre la situació econòmica a Catalunya, ha destacat que la inversió estrangera d’enguany duplica la de l’any anterior, mentre que a l’estat espanyol la inversió estrangera ha baixat un 41%. També ha afegit que el país és la capital europea del talent emprenedor i que la taxa d’emprenedoria creix un 8,13%, un valor superior a la mitjana europea. Finalment, Batet ha apuntat que 8.642 empreses estrangeres s’hagin establert a Catalunya i ha destacat el rècord en exportacions del país, que aporten un total de 71.623.000€.

En aquesta línia, el president Quim Torra, ha afegit alguna dada a les esmentades anteriorment pel portaveu i ha sentenciat que quan s’analitzen les xifres dels últims cinc anys, queda demostrat que “és compatible defensar els drets i llibertats de Catalunya i defensar un país de progrés i oportunitat”. “Tenim un país en marxa, que està a punt, i això és mèrit de la ciutadania i dels emprenedors del país”, ha conclòs.

El valor cultural de la llengua de signes catalana

La diputada Mònica Sales ha fet valer la importància de la llengua de signes catalana com a element que enriqueix i manté viu el patrimoni cultural català:  “Una llengua no és aliena a la cultura que té a la vora i per això és importantíssim establir polítiques culturals que la fomentin, difonguin i que vetllin per ella i pel seu aprenentatge i ús”. I amb més motius, després que l’any 2010 el Parlament va reconèixer la llengua de signes com a part del patrimoni cultural català i permetia el seu ús a les administracions públiques.

Al seu torn de rèplica, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha reblat que des del Govern “entenem la llengua de signes catalana com una part insubstituïble del nostre patrimoni lingüístic i cultural. En aquest sentit hi ha unes conquestes socials ben assentades i valuoses, com ara la presència de la llengua de signes catalana en serveis públics i actes de la Generalitat”.

Barcelona, 26 de juny de 2019